El Departament de Drets Socials va organitzar una presentació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, en una sessió online i presencial, que va tenir lloc el passat 28 de febrer, a l'Escola d'Administració Pública de Barcelona.
L’acte va ser conduït pel Sr. Joan Borràs, delegat territorial del Govern a Barcelona, i va comptar amb la participació de la Sra. Marta Segura, directora general de l'Autonomia Personal i la Discapacitat. La ponència va anar a càrrec del Sr. Enrique Rovira-Beleta, arquitecte i vocal del Consell d'Accessibilitat, i va comptar amb un equip de tècnics.
El nou Codi d'accessibilitat de Catalunya es va aprovar el passat 30 de novembre i ha entrat en vigor el dia 1 de març. L’objectiu de l’acte va ser explicar què regula, els objectius i la finalitat de la norma, a més de les novetats que conté en vistes a la transformació de Catalunya en un país referent en accessibilitat.
La FESOCA el va seguir online i cal destacar que durant el procés de tramitació, que ha durat anys, van participar tant una representació de persones amb discapacitat auditiva de l’IMPD com l’àrea d’Accessibilitat de l’entitat.
El Codi d’Accessibilitat és una norma que substitueix l’anterior codi, de 1995. L’antic estava centrat en l’accessibilitat física o arquitectònica, i era una norma del tot insuficient per garantir els drets a les persones sordes i a les persones sordcegues que es comuniquen en LSC. A més contenia terminologia totalment inadequada i establia unes distincions inacceptables en relació a la discapacitat auditiva.
Com que el nou Codi és una norma molt extensa, l’àrea d’Accessibilitat està fent un estudi sobre com han quedat les al·legacions fetes per la FESOCA en representació de les associacions de persones sordes, i com han quedat els canvis introduïts, per veure quin impacte tindrà la vida de les persones sordes a Catalunya.
Després d’escoltar els ponents i d’una primera revisió per part de l’àrea d’Accessibilitat es tracta d’un reglament molt llarg, feixuc, que produeix certes millores en relació a les persones sordes però que Catalunya està encara lluny de garantir una presència generalitzada de la LSC, dels serveis d’interpretació presencials i online, així com altres mesures d’accessibilitat visual i de fàcil comprensió per a les persones sordes i sordcegues.
Per altra banda, el nou Codi va més enllà de l’accessibilitat física, donant valor a l’accessibilitat comunicativa i cognitiva. No obstant a la presentació es van dedicar uns pocs minuts a aquest tema i es va fer un monogràfic sobre l’accessibilitat física. Com a positiu, és la primera vegada que una norma catalana introdueix la figura del mediador/a comunicatiu/va, que és diferent a la de l’intèrpret de llengua de signes i a la del guia-intèrpret de persones sordcegues. Totes son necessàries però complementàries i no excloents i cal delimitar-les per evitar errades.
Cal aprofundir en la revisió i sobretot cal veure com serà l’aplicació pràctica del Codi que és el més important per garantir de manera real i efectiva els drets de les persones sordes i de les persones sordcegues a Catalunya. Com sempre, des de l’entitat continuarem revisant el seu contingut i la seva aplicabilitat i anirem informant.
