La Llengua de Signes Catalana

Què és la Llengua de Signes Catalana (LSC)?

Encara que l'Estat reconeix únicament el català i el castellà com llengües oficials a Catalunya, en la nostra comunitat coexisteix des de fa segles altra llengua: la llengua de signes catalana.

La llengua de signes catalana és la llengua natural de les persones sordes de Catalunya, l'existència de la qual es remunta a més de dos segles de trajectòria, encara que al llarg de la història ha sigut coneguda amb diferents noms  (gestos, mímica, llenguatge mímic, llenguatge de signes…).

La LSC és una llengua que presenta propietats formals equivalents a qualsevol altra llengua i constitueix un sistema lingüístic complet.  És una llengua que viu processos de canvi i evolució semblants als de les altres llengües; és una llengua que es veu influïda per factors polítics, socials, culturals, econòmics, etc...; és una llengua viva utilitzada per persones amb sentiments d'identitat i pertinença en la denominada comunitat sorda. En definitiva: és una llengua en el sentit ple de la paraula. Minoritària, això sí, però una llengua.

La LSC compte amb uns 25.000 usuaris, dels quals, 12.000 són persones sordes que han optat lliurement per aquesta llengua. La resta són persones oïdores implicades en la Comunitat Sorda en diferents nivells: familiars, intèrprets de LS, professionals la intervenció dels quals es desenvolupa en diferents disciplines educatives ( educadors, logopedes, pedagogs…), a més del creixent nombre de persones oïdores que sense tenir cap afinitat aprenen llengua de signes en les diferents associacions de persones sordes i més recentment i a causa de l'expansió de la mateixa, en entitats, empreses, universitats, etc.…

La Llengua de Signes és universal?

Contràriament al que freqüentment creiem, la llengua de signes no és universal i existeixen diferents llengües de signes en tot el món. Igual que succeeix amb les llengües orals, sovint les fronteres estatals no coincideixen amb les fronteres lingüístiques.

A l'Estat espanyol es poden distingir clarament dues llengües de signes: la llengua de signes espanyola (LSE) i la llengua de signes que es parla a Catalunya: la LSC. La LSC es diferencia de la LSE per motius culturals, lingüístics i històrics. Les tradicions d'un territori influeixen notòriament en l'evolució de les llengües de la mateixa zona i això contribueix a enriquir el patrimoni cultural i lingüístic d'un país.

Està reconeguda legalment la llengua de signes en el nostre país?

No, actualment s'estan portant a terme diferents mesures legislatives per a fer efectiva aquesta reivindicació històrica. D'una banda la LSC està recollida en l'Estatut Autonòmic de Catalunya i per un altre i a nivell estatal s'està projectant el reconeixement d'ambdues llengües, LSE i LSC, en forma de llei.

Aquestes accions legals són crucials per a garantir, entre altres aspectes, l'eliminació de les barreres de comunicació que sofreixen les persones sordes i d'altra banda facilitar l'accés a la informació en tots els àmbits públics i privats a través de la inclusió de la LSC i a través d'una major presència d'intèrprets professionals. Aquests tenen com funció fer de pont de comunicació entre la comunitat oïdora i la comunitat sorda, facilitant la informació en igualtat de condicions.

Així mateix aquesta llei té un valor de caràcter cultural per a aquest col·lectiu degut al fet que representa un reconeixement de la LS com part integrant i activa del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya. Igualment, és important destacar la necessitat de planificació i normalització lingüística per a estandarditzar i enfortir la LSC.

Estàs interessat/a a aprendre Llengua de Signes Catalana?

La LSC està considerada un idioma més. L'únic que la diferència de les altres llengües és el seu canal de producció i recepció. Mentre que les llengües orals són auditiu-vocals, les llengües de signes són gest-visuals.

Actualment destaca el creixent interès que està suscitant aquesta llengua entre la societat oïdora, que es tradueix en una major conscienciació de la necessitat d'aquest sistema lingüístic per als seus usuaris i més acceptació per part dels mitjans de comunicació cap a la introducció de la llengua de signes en la televisió, a través de diferents programes presentats per persones sordes natives i de la inclusió d'intèrprets de LS.

Així mateix es nota una creixent inclusió de la llengua en altres àmbits de la vida quotidiana: punts d'informació turístics, entitats bancàries, centres d'informació ciutadana…