Ahir dia 3 de juny de 2014, es va celebrar el quart aniversari de l’aprovació, per unanimitat al Parlament de Catalunya, de la Llei 17/2010 de la llengua de signes catalana.
Hem de recalcar que la llengua de signes catalana (LSC) és la llengua natural i pròpia de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya, que permet a les persones usuàries el desenvolupament humà integral i la inclusió, en igualtat de condicions i d’oportunitats que la resta, a la societat, al contrari del que moltes persones poden pensar. A Catalunya la fan servir 25.000 persones.
És matèria d’aquesta llei l’aprenentatge de la llengua de signes catalana; la docència en llengua de signes catalana; l’acreditació professional per a fer-ne la interpretació; la designació de la seva institució acadèmica i la previsió dels canals de participació social en les polítiques lingüístiques relacionades amb aquesta llengua. Alhora que s’ha d’impulsar la regulació de la llengua de signes catalana com a patrimoni lingüístic català i vetllar per normativitzar-la, protegir-la i difondre-la. A més a més, la llei derivada de l’article 50.6 de l’Estatut d’autonomia, estableix com a principi rector de les polítiques públiques, la garantia de l’ús de la llengua de signes catalana.
Pel que fa a l'àmbit educatiu, creiem imprescindible un correcte desplegament de la Llei en relació a l'ensenyament i aprenentatge de la llengua de signes catalana a les escoles amb alumnat sord en modalitat educativa bilingüe com àrea curricular; però també s'hauria de considerar els beneficis de l'aprenentatge de la LSC com a segona llengua o com una llengua més en qualsevol centre d'agrupament d'alumnat sord, com a valor lingüístic i social afegit. Per un correcte desenvolupament del procés d'ensenyament i aprenentatge de la LSC, tots els esmentats centres d'agrupament hauria de comptar amb professionals sords, també professors de LSC qualificats; formats en la docència i amb competència en LSC. No s'entén un centre d'agrupament sense comptar amb referents de professionals sords. Confiem que els CREDAs i la Comissió Bilingüe creada al Departament d'Educació tinguin la consideració que caldria implantar a l'àmbit educatiu de manera sòlida l'àrea de la llengua de signes catalana en aquests centres d'agrupament, amb els professionals sords idonis; a més de vetllar que els professionals oïdors (MALLs, logopedes i psicopedagogs) tinguin un alt domini i competència en LSC per poder dur a terme un correcte ensenyament i aprenentatge de totes les àrees curriculars, sobretot de les àrees més lingüístiques i instrumentals.
La valoració que la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) fa d’aquests 4 primers anys, i malgrat haver-se produït alguns canvis, no és gaire positiva, encara que algunes administracions públiques s’han implicat en el desenvolupament d’aquesta llei, la manca de partida pressupostària i la conjuntura social i econòmica han provocat que els terminis previstos en un principi hagin endarrerit el seu desplegament. Tant per tant, la Llei 17/2010 és una llei i per aquest motiu FESOCA exigeix que s’acompleixi. Així tots plegats podrem dir, sense cap mena de dubtes, que s’ha assolit, d’una vegada per totes la normalització de la LSC a Catalunya. Aquest és un fet és molt important de màxima urgència de cara a les noves generacions i pel futur del nostre país.
Antonio Martínez i Menchu González
President i Vocal de Política Lingüística de la LSC de FESOCA
VIDEO DEL PARLAMENT
