La Federació Mundial de Persones Sordes va establir el 1958 el DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES SORDES i més tard, la SETMANA INTERNACIONAL DE LES PERSONES SORDES. La setmana se celebra per tal de commemorar aquest esdeveniment històric que té lloc l'últim diumenge del mes de setembre amb diferents activitats i marxes reivindicatives arreu de tot elplaneta.
Des de 1979, la Federació de Persones Sordes de Catalunya i les seves actuals 31 associacions afiliades treballem per garantir els drets fonamentals de les persones sordes, lluitem contra la nostra exclusió social i per eliminar les barreres de comunicació que es produeixen a diari. Tanmateix, també s'han produït avenços importants en els últims anys que han permès a les persones sordes millorar la seva condició humana, però seguim tenint la necessitat i el dret de participar en igualtat de condicions. Per això és necessari que se'ns garanteixi l'accés a la comunicació i a la informació. Totes les esferes de la vida pública han d'estar lliures d'obstacles perquè els nostres drets fonamentals es facin efectius.
En temps de crisi econòmica no hem d'oblidar que les persones sordes són especialment vulnerables a les fluctuacions del mercat financer i laboral. Cap projecte de vida es pot construir sense accés a l'ocupació ni una formació adequada i accessible. Per tot això, i per no quedar exclosos del mercat laboral, és necessari que els poders públics garanteixin els nostres drets i adoptin mesures encaminades a afavorir tant la promoció d'ocupació com la inserció laboral.
L'educació segueix sent una de les nostres prioritats, seguim lluitant perquè els pares i mares tinguin el ple dret de triar per als seus fills i filles sords una educació inclusiva amb el suport de la llengua de signes i que puguin optar per la modalitat bilingüe, tal com estableix la Llei 17/2010 de la Llengua de Signes Catalana, amb totes les garanties necessàries per evitar les conseqüències negatives que poden sorgir entre els estudiants sords si no accedeixen a una formació i informació completa. La Conselleria d'Ensenyament hauria d'iniciar el més aviat possible un procés de normalització de la LSC a l’àmbit educatiu i implementar-la com a eina eficaç, que permeti un ple accés als continguts curriculars educatius, així com també tenir una visió natural de la LSC com una llengua més en la vida de qualsevol alumne sord, independentment del seu grau de sordesa i del desenvolupament de la llengua oral i escrita.
És imprescindible disposar de serveis d'interpretació, que siguin gratuïts i universals, amb la garantia plena als diferents sectors de l'Administració Pública eliminant eficaçment les barreres de comunicació.
Som una comunitat que ha de poder triar, aprendre i utilitzar la seva llengua en els diferents àmbits de la vida pública, tal com recullen la Convenció Internacional per a les Persones Discapacitades de l'ONU i la Llei 17/2010 de la Llengua de Signes Catalana. Això vol dir que tenim una llengua protegida pel govern de la Generalitat i recolzada institucionalment pel Parlament de Catalunya. Així mateix, desitgem que l'Avantprojecte de Llei d'Accessibilitat iniciï la seva tramitació parlamentària per la via d'urgència sense que aquesta es vegi afectada pel moment d'inestabilitat política actual.
Tanmateix, moltes vegades es produeix la trista realitat que després de celebrar les lleis aprovades pel Parlament, no es compleixen o perden la seva força amb el pas dels dies. Per això, animem a les persones sordes a que emprenguin tantes accions legals com siguin necessàries en l'àmbit de la Justícia per garantir el correcte funcionament de les mateixes. Un clar exemple d'això el podem trobar en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que diu textualment en el seu article 50.6: "Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin arribar a la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha de ser objecte d'ensenyament, protecció i respecte".
D'altra banda, la Llei 17/2010, de 3 de juny, de la Llengua de Signes Catalana, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya garanteix textualment el següent:
a) Reconèixer la llengua de signes catalana com a sistema lingüístic i regular-ne l’ensenyament i la protecció des dels poders públics, d’acord amb l’article 50.6 de l’Estatut d’autonomia.
b) Regular l’aprenentatge, la docència i la interpretació de la llengua de signes catalana i establir els òrgans de recerca i sistematització, d’assessorament i de participació social en les polítiques públiques en aquest àmbit.
c) Garantir el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes com a principi informador que cal integrar i observar en la interpretació i en l’aplicació de la normativa reguladora de la llengua de signes catalana.
d) Difondre l’existència i el coneixement de la llengua de signes catalana dins l’àmbit lingüístic català.
També volem construir una societat més igualitària per les dones sordes, que sovint pateixen múltiples formes de discriminació pel fet de ser dones i sordes. El mateix per al grup de majors, infància, joventut, LGTB, immigrants, persones sordcegues i persones sordes amb altres discapacitats que conformen un univers humà amb necessitats específiques, que mereixen ser tingudes en compte i que requereixen propostes concretes adaptades a cada situació. NO AL'EXCLUSIÓ SOCIAL DE LES PERSONES SORDES!
